Llegeix amb atenció aquest escrit d'una psicòloga que desmantella alguns tòpics sobre l'adolescència:
L'adolescència és una etapa més del desenvolupament de tota
persona. Cada persona és diferent, però perquè ens entenguem va aproximadament
dels 10 als 20 anys. Com psicòloga que treballa en entorns educatius amb joves,
m'adono que l'adolescència cada vegada comença abans i acaba més tard. Però els
tòpics sobre l'adolescència sempre han estat allà, i sembla ser que quan més es
fixa la mirada en els adolescents, més tòpics i estigmes se'ls posen als joves
d'aquesta edat. És per això, que avui destapo els principals tòpics sobre
l'adolescència.
- Als adolescents no els importa el que pensen els seus pares. Fals. Sí que els importa el que pensin, solament que en la majoria dels casos no ho reconeixen. És més, a la majoria dels adolescents els preocupa bastant decebre'ls. Un exemple d'això és la gran pressió acadèmica que viuen molts nois per no decebre als seus pares si no arriben a la universitat.
- Els adolescents no volen parlar amb els pares. Fals. Sí volen parlar amb els seus pares, però no podem esperar no haver treballat una relació de comunicació i confiança amb els fills i, de sobte, en l'etapa en la qual se centren més en si mateixos, voler parlar amb ells i que t'expliquin les seves coses. Així doncs, no és cosa de l'edat sinó de la relació forjada durant anys.
- L'adolescència és només una fase. Fals. No hem de tractar l'adolescència com si d'una grip es tractés. Els adolescents ni estan malalts, ni és una fase per cridar l'atenció. És una etapa més del desenvolupament vital per madurar i trobar-se a si mateix. Cal tractar-la amb la mateixa atenció que ho faríem en les altres etapes del desenvolupament de la persona.
- Les adolescents noies són més difícils que els nois. Fals. I a més és molt sexista afirmar això. Una adolescència amb més intensitat d'emocions o menys no depèn del gènere, sinó del caràcter de la persona, de la relació amb els pares, de les seves relacions socials... de molts aspectes, però no del seu gènere.
- Els adolescents són irresponsables. Fals. Hi ha alguns que són irresponsables i d'altres que són molt responsables. És cert que l'adolescència és una etapa en què busquen en certa manera transgredir les regles i provar experiències noves, però ni tots els adolescents cauen en conductes de risc ni tots són irresponsables. No generalitzem.
- Els Adolescents tenen les hormones disparades i se'ls va el cap. Fals. És veritat que, a l'inici de l'adolescència, o l'anomenada pubertat, el seu cos comença a produir una quantitat d'hormones que abans no produïa, i comencen a sentir emocions noves relacionades amb la seva part sexual. Per tant, necessitaran adaptar-se al canvi i aprendre a reconèixer-se. Però que estiguin excitats o eufòrics no vol dir que se'ls hi va el cap. Posem un exemple: un adolescent que sigui tímid i introvertit no fa aquestes mostres d'emoció, i això no vol dir que no senti els mateixos impulsos sexuals ni que les mateixes hormones no estiguin transformant el seu cos. És una qüestió d'expressió emocional individual.
- Els Adolescents són rebels sense causa. Fals. No tots els adolescents són rebels, però, a més, si actuen de manera rebel, ho fan amb causa. L'àrea del cervell especialitzada en dotar de prudència al comportament no madura plenament fins als 25 anys aproximadament. No podem demanar-li a un adolescent la mateixa maduresa que a un adult. Però, tot i així, ni tots els adolescents són rebels ni són desobedients.
- Els adolescents són persones immadures i l'adolescència és el procés de maduració. Fals. No podem basar el nostre concepte d'adolescència únicament en el fet que és un procés de maduració. Està comprovat que els adolescents ens donen mil voltes en memòria, intel·ligència i percepció. Un adolescent és una persona que comença a ser més individual que familiar perquè vol desenvolupar els seus valors, experimentar les seves pròpies decisions i qüestionar-se tot el que li interessi. I, a més, ho fa pràcticament sense cap por ni tabú.
- L'adolescència requereix passar a la independència i ja no necessiten als pares. Fals. Aquest és un dels pensaments més equivocats Necessiten als seus referents paterns, i molt. Necessiten la seguretat emocional que els poden proporcionar i que els han de garantir. Amb les seves conductes en les que busquen independència no busquen allunyar-se de nosaltres, més aviat busquen acostar-se al món. Però necessiten saber que els pares hi són amb ells.
- És normal que tot els molesti i cal deixar-los estar. Fals. Pot ser que passin etapes en les que estan més irritables. Però no és normal ni sa ignorar als fills, ni en aquesta edat ni en qualsevol edat. Quan una persona s'aïlla és que hi ha algun conflicte intern. El millor que s’hi pot fer és buscar un bon moment per parlar amb ells, però respectant el seu espai i la seva intimitat.
I a tot això llanço una pregunta per reflexionar sobre els
mites sobre l'adolescència: Per què valorem més les vivències dels nens en
etapa infantil que les d'un adolescent? Per què veiem els primers passos d'un
nen com un progrés en el seu desenvolupament i no ho fem amb cada decisió
autònoma d'un adolescent?
Eli Soler
1.
Què penses d'aquest text? En quines coses
estàs d'acord i en quines no? Raona la teva resposta
2.
Compara el text anterior amb aquests
altres:
"Els joves d'avui estimen el
luxe, tenen manies i menyspreen l'autoritat. Responen als seus pares, creuen
les cames i tiranitzen als seus mestres. Els joves avui en dia són uns
tirans. Contradiuen als seus pares, devoren el seu menjar, i li falten el
respecte als seus mestres." – Sòcrates (470 - 399 aC.)
"Què els passa als nostres
joves? No respecten als seus majors, desobeeixen als seus pares. Ignoren les
lleis. Fan disturbis als carrers inflamats amb pensaments salvatges. La seva
moralitat decau. Què serà d'ells?"- Plató (427 -347 aC.)
"No veig esperança per al
futur de la nostra gent si depenen de la frívola joventut d'avui en dia, ja
que certament tots els joves són salvatges més enllà de les paraules ... Quan
jo era jove, ens ensenyaven a ser discrets i respectar a la gent gran, però
els joves actuals són excessivament ofensius i impacients a les
restriccions." – Hesíode (s. VII aC.)
Aquests textos van ser escrits
fa més de dos mil cinc-cents anys, per tant, creus que els tòpics sobre la joventut"
és una cosa nova? Per què s’hi donen, doncs? Argumenta-ho.
3.
Com et definiries? Com et sents i com vols
que et tractin?
|