10 CLAUS D'UNA DEMOCRÀCIA AL SERVEI DEL BÉ COMÚ [1]
"Una
democràcia sense valors absoluts que guiïn l'acció política i social es converteix
amb facilitat en un totalitarisme més o menys encobert".
Cap sistema polític en si mateix és perniciós ni bondadós.
Democràcia, monarquia, república o dictadura no són, en principi, més que marcs
en els quals se circumscriuen les relacions socials i polítiques. Hi ha en tots
ells multiplicitat de factors que poden modificar el judici que fem: culturals,
demogràfics, polítics i fins i tot religiosos. Però sembla obvi que, als països
desenvolupats, almenys, el sistema que ha assolit un teòric desenvolupament més
gran és el de la democràcia.
En els darrers segles han estat molts els savis -i els
necis- que han tractat d'aportar les seves idees a l'acostament comú sobre aquest
sistema d'organitzar la societat, el poder, el servei, la solidaritat, etc. Ha aquí,
doncs, 10 reflexions sobre la democràcia:
1.-La persona humana
La democràcia és apreciada en la mesura que assegura la
participació i garanteix la possibilitat d'elegir i controlar els governants, així
com de substituir-los quan ho estimin oportú per vies pacífiques. Però una autèntica
democràcia només és possible en un Estat de dret sobre la base d' una recta concepció
de la persona humana, per a la qual cosa cal que n'hi hagi les condicions de desenvolupament
de cada persona a través de la formació en ideals i valors veritablement nobles
i la creació d'estructures de participació i de corresponsabilitat.
2.- Valors bàsics
La democràcia no es pot reduir al compliment formal d'una
sèrie de requisits o regles, sinó que tot el seu funcionament ha de respectar uns
fonaments mínims com la dignitat intrínseca de tot ésser humà. Això suposa la protecció
dels drets fonamentals començant pel dret a la vida i l'assumpció del bé comú com
a fi i criteri de la vida política.
3.- El risc del relativisme
El relativisme ètic es constitueix com una de les principals
amenaces del sistema democràtic. Doncs una cosa és que hi hagi pluralitat d'opinions
i una altra de molt diferent que es menyspreïn criteris objectius sobre qüestions
crucials. D'aquesta manera, una democràcia sense valors absoluts que guiïn l'acció
política i social esdevé facilitat en un totalitarisme més o menys visible
o encobert. En definitiva, la democràcia no és més que un instrument i no un fi
en si mateixa i la seva ètica, per tant, no és autònoma, sinó que depèn de l'ètica
dels fins que persegueixi i dels mitjans dels quals se serveixi per assolir-los.
4.- Control social del poder
El principi de la divisió de poders és essencial en la
construcció de la democràcia. Però no només el poder Legislatiu, Executiu i Judicial.
La responsabilitat dels qui han obtingut per vies democràtiques la legitimitat per
governar és, fonamentalment, cap a la societat. Per això s'ha de sotmetre de forma
continuada al control social, tant a través de les vies de l'opinió pública, com,
sobretot, en la seva expressió més formal, a través de la celebració d'eleccions
lliures i amb garanties. Retre comptes ha d'estar en l'ADN dels qui obtenen la confiança
dels ciutadans per exercir qualsevol funció de poder o representació pública.
5.- Llibertat dels càrrecs electes
Les persones que tenen una responsabilitat política estan
sotmesos a l'escrutini dels ciutadans a través de l'exercici diari de la llibertat
d'expressió o de drets com el de reunió i manifestació. Però alhora, gaudeixen d'un
espai d'autonomia perquè no esdevinguin titelles o agents passius dels electors.
Els qui tenen la responsabilitat, l'han d'exercir, sempre amb la vista posada en
el bé comú, encara en ocasions en contra del que expressen els seus governats,
perquè el cos social tampoc és infal·lible. En tot cas, cal subratllar que aquesta
autonomia i necessària llibertat estan supeditades a objectius que no provinguin
d'interessos particulars.
6.- Pràctica del poder amb esperit de servei
Qui té la responsabilitat de governar o d'exercir qualsevol
servei públic no ha d'oblidar la dimensió ètica de la seva representació. L'autoritat
veritablement responsable des d'aquest punt de vista és aquella que s'exerceix des
de l'esperit de servei. I en aquest empeny ha de posar en joc paciència, modèstia,
moderació, justícia i generositat.
7.- Corrupció, el gran càncer
La corrupció política és una de les més greus deformacions
a través de les quals es pot degradar una democràcia. Algunes de les conseqüències
del comportament corrupte dels qui governen són:
§ Influeix
de forma negativa en la relació entre governants i governats, comprometent el correcte
funcionament de l'Estat.
§ Impulsa
una desconfiança creixent respecte a les institucions públiques.
§ Provoca
un progressiu menyspreu dels ciutadans per l'activitat política.
§ Debilita
les institucions i la consideració dels seus representants.
§ Distorsiona
el paper originari de les institucions, en convertir-se en mercat d'intercanvis
de corrupteles.
En definitiva, la corrupció impedeix la realització del
bé comú de tots i abona el terreny per als populismes, les revolucions i el desordre
social.
8.- No a la burocratització excessiva
Partim de la base que tota administració pública, ja sigui
nacional, regional o municipal, com a instrument i intermediari de l'Estat, ha d'estar
al servei dels ciutadans. O el que és el mateix, ha de servir, ser útil, facilitar.
L'Estat en qualsevol de les seves escales ha d'evitar la burocratització excessiva,
altrament, la democràcia perd qualitat i credibilitat.
9.- Vies de participació
Els partits polítics constitueixen una de les vies de participació
més importants en la democràcia. I precisament per això, han de ser democràtics.
Lamentablement la democràcia interna dels partits és escassa sense entrar en la
relació de la democràcia interna dels partits amb els sistemes de llistes tancades,
la mida de les circumscripcions o els diferents sistemes de recompte electoral i
assignació de representants.
Un altre instrument de gran interès en el desenvolupament
de les democràcies és el referèndum que pot tenir moltíssim valor per millorar la
qualitat de la participació ciutadana, sempre que es realitzi en condicions de legalitat
suficients.
10.- Informació i pluralisme mediàtic
Els mitjans, anomenats antany el quart poder, exerceixen una funció essencial,
la de guardians, amb el major grau d'independència possible. Per això, les lleis han de tendir a evitar la concentració
de grans grups de comunicació, que acaparin enormes quotes de facturació publicitària,
que portin a la irrellevància a la resta de mitjans.
[1] 10 claus d'una democràcia
al servei del bé comú (actuall.com). Nicolás de Cárdenas